Què moris sol...;)

Quan tenia tretze anys, teníem una veïna amb set fills. Quan aquesta veïna nostra parlava , es podia sentir de la seva boca tots tipus de paraules dolentes en forma de "desitjos" dirigides als seus propis fills.
No voldria saber jo que desitjos desitjaria als altres.

La seva favorita era: "Ven a casa, Cesur*, Ven, si no no et deixaré més mort que un animal. Torna, que és molt tard. Què les teves claus no obren la porta de felicitat!". Ojo...fixeu bé.....les claus, porta i felicitat. Sona molt poètic aquesta maledicció. Si diguéssim aquesta mateixa frase en paraules més senzilles, sortiria algo així: " Què mai siguis feliç". El deia al seu propi fill, quan estava furiosa.

Ahir durant un sopa d'empresa, algú dels meus companys va expressar un d'aquells malediccions....Em va acordar d'un diccionari que tenia a casa quan era nena. Un diccionari de malediccions a la llengua azerbaijani. Un diccionari que era ple de frases poètiques, metafòriques en forma de malediccions.

També és molt curiós que a les llegendes azerbaijanis es utilitzen molt les malediccions. Les utilitzaven abans quan la gent volia guanyar o renyir els enemics, i "persones dolentes". Les malediccions més curiosos, però menys poètics que he vist són: "Tant de bo que mai, mai a la vida poguessis casar-te!" i " Què et quedis verge per a sempre".

El primer ja no té molt sentit, si et cases o no, sempre pots viure junts, o fer "la parella de fet". El segon si que és molt fort, tot i que ningú s'ha mort de ser verge ;)

* Cesur és un nom masculí azerbaijani.

© Lale Mur