Pensa on posar la pell i buscant amb el seus ulls no veu cap contenidor de brossa que sigui a prop seu. Sense dubtar llança la pell de plàtan al terra, davant de la seva casa, al carrer on passen molta gent cada dia.
Oblida l'home aquella pell de plàtan i va a la seva feina. Quan són les tres de la tarda, l'home agafa les seves coses i el seu cotxe i condueix cap a la seva casa. Aparca el cotxe al garatge i camina cap a casa xiulant. No li preocupa res en aquest món. Camina per aquell carrer on havia deixat el seu regal. Camina feliç i content.
De cop i volta perd l'equilibri. Els seus peus s'han ensopegat amb alguna cosa lliscant que fa l'home caure al terra. Sent un dolor agut a la seva cama dreta que no pot suportar. "Me c ....la mar salada. Què és això al terra? Qui ha llençat això al terra? Socorro, no em puc moure". Està a cinc minuts de la seva casa. Deu haver trencat algun os al caure.
Sobtadament, gira el cap per mirar la cosa al terra que li ha fet caure i rompre la seva cama dreta i ve la pell de plàtan de color dorada que havia llençat el mateix matí. Sense cap vergonya crida l'home en veu alta:
"No ho entenc per què l'escombrer encara no ha netejat aquí? Quina gent que no sap fer la seva feina bé!!!"
* El meu avi sempre deia aquest dit: El que poses en l' arròs, és el que trobaràs a la teva cullera.
* Avui és l'aniversari de la meva mare. Encara que estic de vacances, he aixecat molt aviat per escriure el relat de dia per poder passar tot el dia amb ella.
* La cançó del dia no té res que veure amb el meu relat. Només reflecteix el meu ànim avui. Gaudiu-la.
© Lale Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada