Estimat amic imaginari,
Espero que no t’importi que m’adreci a tu en català. Això et pot semblar molt atípic; però és l'única manera d’amagar la veritat dels stalinistes i ho saps millor que jo. Per alguna raó explicable i inexplicable, em sento més lliure escrivint aquesta carta en català.
Amic meu, aquesta vegada tinc unes noticies molt tristes.
Te’n recordes del meu marit – el gran poeta nacional Azerbaijani, oi? Te’n recordes del Müshfiq?
Estic destrossada, amic meu, no sé si val la pena viure després del que va passar ....
Ahir el van portar.....Van portar el meu cor, i la meva ànima a la presó....
Seria l’ultima vegada que el veuria? No ho sé.....gairebé segur que no el veuré viu...ja saps com són...el mataran, o pot ser ja l'han executat i encara jo no ho sé.
Vivíem els últims mesos sota la pressió i investigació per part del govern. Ens han estat vigilant molt d'aprop, i no hem pogut viure tranquil·lament: jo sempre tenint por que vindrien a buscar-lo, i cada nit dormint amb els ulls oberts... Müshfig va ser vetat per la Unió d’Escriptors Azerbaijanis fa uns mesos, això ho sabies, oi?
Però això tampoc el va fer a asserenar-se.
Però això tampoc el va fer a asserenar-se.
Aquesta vegada van venir de veritat i el van agafar. Han utilitzat el seu poema "Toca, tar*, toca!" com una excusa política, anomenant-lo“chauvinista” i "traïdor del govern"; L'han empresonat a la presó. Només perquè el poema parlava de la prohibició estatal d'un instrument musical de Azerbaiján.
Mira, que diu el poema. He traduït només una part petita del poema per a tu:
Mira, que diu el poema. He traduït només una part petita del poema per a tu:
Toca, Tar, Toca
Que senti les cançons més etèries de la teva veu!
Toca, Tar, Toca,
Qui et pot oblidar?
Però tu el coneixes, saps com és ell. Mai ha deixat d’expressar-se lliurement. El seu caràcter entossudit li costarà la vida, amic meu....i jo destrossada i trista, no puc fer res.
Saps el pitjor de tot què és? L’ha traït un dels companys seus, un altre poeta que servia els interessos del govern de Stalin. El règim ha creat enemistat entre els amics, companys, i famílies...
El règim està esborrant tots els intel·lectuals, poetes, escriptors d'Azerbaiján. El Stalin té por que algun dia els intel·lectuals Azerbaijanis puguin aixecar tota la nació contra el règim Soviètica.
Ara el mataran al meu Müshfig per la seva valentia i voluntat de mantenir la lluita per la defensa de la cultura del seu país!!!!! Quina injustícia!
Ahhhh, no em queda més remei que romandre aquí amb la gran esperança que exonerin el gran poeta Müshfig i que pugui tornar a casa seva al meu costat.
Ara, amic meu, me’n d’anar i obliterar aquesta carta per si cas.
Salutacions,
Dilbar
1937
* És una carta imaginària de la dona del gran poeta Azerbaijani Mikayil Müshfig. Durant la Gran Purga Stalinista de la Unió Soviètica ell va ser arrestat i executat poc després d'haver complert els trenta anys.
* Durant la Gran Purga 1937-1938 de Stalin, 120,000 intel·lectuals azerbaijanis van ser enviats als camps de mort o executats.
* El meu poeta favorit - Mikayil Müshfig fou un dels fundadors del nou estil poètic soviètic Azerbaijani als anys 1930s.
* Tar – és un instrument musical nacional azerbaijani. Per més informació: http://atlas.musigi-dunya.az/en/tar.html
© Lale Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada