All my dreams seemed so far away....

Ah, aquesta cançó....Te'n recordes? Te'n recordes aquell dia quan la primera vegada vàrem descobrir el nostre lloc preferit al terrat de vostre edifici de nou pisos? I la teva veïna russa que ens va deixar a pujar-hi del seu pis. La mateixa veïna que cuinava uns pastissos deliciosos per llepar-se els dits, que es deien “Tulovskiyi pryaniki”. Te’n recordes?  

Aquell dia d’hivern quan el teu pare estava de viatge; vaig aprofitar la seva absència i vaig venir a la teva casa per portar-te al terrat. Volíem intentar sintonitzar el canal "Qolos Ameriki". Que jove que érem! Tu amb els teus cabells llargs i negres intentaves a amagar el ràdio vell del teu pare cobrint-lo amb els teus pèls. 

Vàrem passar mitja hora al terrat intentant trobar una cantonada perfecta del edifici.  Quins temps, Mila! Mai oblidaria la expressió esglaiadora de la teva cara. I els teus ulls oberts de bat a bat mirant a voltant com una espia russa i vigilant-nos mentre jo movia el ràdio d'un costat al altre. Després d’haver passat quasi mitja hora, varem tenir un sort de Déu. De cop i volta varem pillar el canal que es sentia malament, pero sí es sentia. 
La nostre cançó que vàrem sentir de “Qolos Ameriki” a la cantonada del edifici que mirava cap al oest. Ens varem posar a seure al costat un al altre, els meus braços al voltant de la teva cintura i el teu cap a la meva espatlla esquerra. No volíem posar el radio al terra per no perdre el senyal del canal. I ells cantaven com uns Déus de la llibertat: “Yesterday, all my dreams seemed so far away....”. No ho sé per què ens semblaven tan tristes les cançons....I tu ploraves com una nena amb les llàgrimes caient a les teves galtes, vermelles d’emoció i fred. Et semblaves a una ocell sense ales, amb ganes de poder volar.

Érem com un parell d'ocells sense la llibertat..Necessitàvem respirar l’aire llibre a les nostres terres. 

Quant estimàvem els Beatles!!! Te’n recordes? 

Poder escoltar els Beatles malgrat que sigui uns segons i a més acompanyada amb la noia que estimava em va donar ganes de plorar també. Pero no ho vaig fer. En canvi et vaig donar el nostre primer petó.
Aquell moment vaig adonar-me que el meu desig més gran era poder escoltar-los quan i on volia, i amb tu per sempre.

* Homenatge als Beatles que aquest any compleixen 50 anys des de la seva formació.

* Dedicat als meus pares que van passar la seva joventut escoltant als Beatles als terrats dels edificis durant la Unió Soviètica quan estava totalment prohibit escoltar música del Oest. La música dels Beatles, estava especialment reprimida pel govern. 
* La font d'imatge: http://blogs.myspace.com/index.cfm?fuseaction=blog.view&friendId=123159703&blogId=519012993




© Lale Mur