Ella ve d'un país llunyà on la terra no s'havia pogut desar la seva passió pels seus residents romàntics i talentosos i havia començat fa ja molts anys expressar el seu amor amb els seus focs naturals enviant-los al superfície de la terra; on la major part dels volcans de fang del món es concentra ; allà on els peixos posen ous tan especials que son més cars del món; on caviar es menja untat al pa com la melmelada; on es mengen com un rei, on el te es beu com l'aigua, i a més es beu sense sucre i amb la melmelada ; on els homes passen el seu temps lliure jugant al "backgammon" a "chayxana - caseta de te". Ella prové d'unes terres on les muntanyes s'alcen al cel; on els llacs reflecteixen com un mirall, purs i bells; on el petroli fluix com un riu, i la gent canta en lloc de parlar; on es va estrenar la primera opera a l'Est...
Però ella no dirà a ningú que són les mateixes terres on va tenir la seva primera decepció sobre la seva pàtria; on és normal "ficar diners" a les butxaques dels doctors (i els professors i altres persones més), perquè li consultin bé i correcte, no per què són dishonestos (també), sinó per què els seus sous son molt baixos per poder mantenir la família. On l'educació es pot comprar i vendre. El país on ella va néixer és on la diferència entre els rics i pobres és tant gran com la distància entre la Terra i el Sol; on un no pot dir el que pensa, sinó el que convengui; on ella té amics empresonats només per haver parlat la veritat; on per respirar també cal vigilar; on per tenir èxit has de ser del govern o tenir un bon "enchufe".
Ella té por que la llista s'allargi, com la tristesa en el seu cor quan recorda de totes les coses que no vol dir a ningú quan li pregunten d'on és ...
© Lale Mur 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada