La televisió

Trobo la televisió molt educativa. Cada vegada que algú l'encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo un llibre.

Groucho Marx (1890-1977) Actor nord-americà.

Al meu pare li hauria agradat aquest dit. I m'hauria haver dit amb una expressió filosòfica a la seva cara: "Ho veus, filla meva, per això us vaig prohibir mirar la televisió. Per això mateix, sou molt intel·ligents" (Encara que la última frase em fa dubtar. Als ulls dels pares sempre els millors).

Em recordo la meva infància amb moltes limitacions i una d'aquestes era "la manca d'un televisor a la nostre habitació". Ni els meus plors, ni les meves bones notes li va fer abellir el cor al meu pare. Mentre, les meves amigues del col·legi parlaven sobre les series sud-americanes cada matí sense falta, jo em limitava a dir, assentint amb el cap, "Si, si, ja ho sé. Que fort, oi que si?".

Poc després van desvelar el meu secret ben guardat, i em vaig sentir com una somera. Vaig començar a anar a casa d'una amiga meva una nit a la setmana només per posar-me al corrent de les sèries de "Guadalupe". Quan li vaig explicar a la mare de l'amiga perquè hi venia, amiga va ser castigada i es va convertir a la segona persona de la classe amb les restriccions televisives. La seva mare també volia ser un dels pares exemplars. Quina injustícia! I és clar que odiava al meu pare per les seves regles tan estrictes. Em sagnava el cor perquè també volia ser la primera en explicar les noticies de la sèria.

Però ara mirant la televisor amb els ulls d'una dona amb aspiracions de ser mare "un dia", estic convençuda que no deixaria als meus nens mirar-la ni un segon i els citaria el meu dit favorit de Bette Davis:

La televisió és meravellosa. No sols ens produeix mal de cap, sinó que a més a la seva publicitat trobem les pastilles que ens l'alleujaran.

* Bette Davis (1908-1989) és una actriu nord-americana.

 © Lale Mur