Feia uns mesos que m'havia convertit a "oktyabryonka*" i portava la meva agulla amb el cap del infant Lenin amb un orgull inexplicable.
Com que el meu pare treballava molt i després de la seva feina estava ocupat amb la seva organització secreta (d'això em vaig assabentar molts anys després), venia a casa molt tard i ens veiem molt poc.
Aquella tarda havia vingut a casa més aviat i volia passar més temps amb mi. I jo orgullosa de la meva agulla i del poema que m'havien assignat per estudiar, vaig posar-me davant seu i vaig dir-li:
"Papi, et puc explicar el poema que he après?"
I sense esperar la resposta vaig posar-me a explicar-l'hi. El poema parlava de la grandesa de "l'avi Lenin". Volia veure que el meu pare fos orgullós amb mi, però en lloc d'això ell va posar una cara molt seriosa i em va dir:
"Filla meva, crec que ja ets una noia gran i ha arribat el temps per parlar amb tu seriosament "
Jo, amb una gran por al meu cor, vaig assentir amb el cap i vaig seguir-li a la habitació dels convidats, per tal que la meva mare no ens senti. No li agradava a la meva mare que ell parli de les coses serioses amb mi. Sempre deia que jo era massa petit per això.
Tot i que no me'n recordo exactament que em va dir el pare aquell moment, les seves últimes frases de la nostre conversa van ser decisives que el dia següent la meva professora em renyi davant dels trenta estudiants i que ordeni que em posés a la cantonada de l'aula amb un peu aixecat durant uns trenta minuts.
"Demà no cal que expliquis el poema. M'escoltes? Digues-li a la teva professora que jo no et deixo explicar aquest poema. Ja està. Si ella té quelcom problema, que parli amb mi. I tu quan estigues més gran ho entendràs millor ". Des d'aquest moment, "el Déu Lenin" va deixar existir per a mi.
La pena més gran que em va donar aquest incident va ser la meva corbata vermella, que vaig cremar una setmana després. La tenia guardada a un calaix de roba. Me l'havia regalat la meva mare. Encara era massa jove per ser la pionera, però tenia tantes ganes de portar-la, que cada setmana la provava mirant-me al mirall.
Vaig dir a la professora el que m'havia dit el meu pare i a part del càstig que vaig rebre (sobre qual no vaig parlar amb el meu pare, sinó amb la meva mare, qui em va suplicar que no li digui res al pare), la meva àvia (que era professora del altre col·legi i coneixia a la meva professora) va rebre una trucada. El mateix dia vaig tenir la meva primera xerrada seriosa amb la meva àvia i em va aconsellar que no parli de Lenin amb el meu pare.
Ja no volia ser la pionera, tot i que tenia moltes dubtes respecte a això: "Què faré si em faran pionera? Seré feliç? Com amagaré la meva corbata del pare? " etc. Però la URSS es va esfondrar el 1991 i no em va donar suficient temps per prestar el meu jurament de pionera que havia de ser així:
Jo (Lale Mur) m'uniexo a les files de la organització soviètica dels pioners al nom de Vladimir Ilich Lenin, i davant dels meus companys prometo solemnement: estimar ferventment a la meva pàtria; Viure, estudiar i lluitar, com el gran llegat de Lenin, i com diu el Partit Comunista i religiosament seguir les normes dels Pioners de la Unió Soviètica...
* És la veritable història de la meva infància.
* Oktyabryonok (masculí), Oktyabryonka (femení) significa "Petit/a octubrista" (un nen de 6 a 9 anys d'edat, els graus 1 a 3, a l'antiga Unió Soviètica) és la primera de les tres etapes abans d'esdevenir membre de ple dret del Partit Comunista. La segona és la etapa de "Pioner/a".
* La font d'imatge:http://qtk.livejournal.com/
© Lale Mur
* Aquesta canço em fa plorar per alguna raó, i per què encara no ho sé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada