Posteriorment trobar-se amb uns amics diferents i anar a uns llocs completament diferents.
Viure en una casa diferent, amb unes decoracions diferents.
Tenir temps suficients per cuinar uns menjars diferents.
Tot i que prefereixo tenir el mateix marit cada dia. Perquè com la meva sogra diu "és millor un boig conegut, que el savi per conéxier".
A mesura que anava llegint el teu relat anava pensant amb CTV, sort que al final ho has arreglat!
ResponEliminaDe totes maneres estic bastant d’acord amb tu. Només cal pensar el que posem a cada cantó de la balança. Un cop decidit, no t’aturis!
Salut.
Veig que ets una mica cul del Jaumet tu (pregunta-li a l'home que vol dir :P). Jo també en sóc, ho reconec, però al final la rutina sol ser força saludable. Cal trobar l'equilibri. Tant de bo que tinguis una feina creativa :)
ResponEliminaLa rutina mata, és veritat....peró a vegades no som capaços de disfrutar dels petits detalls de la vida, sigui a la feina, amb els amics.....un paissatge, una olor, una abraçada, un gust, compartir experiencies......Sentir-te viva!!
ResponEliminaUna abraçada
Sol
és el que ens toca i si de moment no et cal canviar de marit ja es molt.....
ResponEliminaSi una se sen viva mai s'aborreix , tens que gaudir del petits plaers que la vida ens proporciona y trobar el seu equilibri.
ResponEliminaCuidat i disfruta.
Great blog!! :)
ResponEliminaciao ciao from Rome
BExCLUSIVE MAGAZINE
http://bexclusivemagazinge.blogspot.com/
Bona reflexió la de la teva sogra.
ResponEliminaAixò segur es temporal, la primavera la sang altera!
jo pensava com tu fins que vaig caure en una feina que no ens avorriem mai, tant que ni dormia i la familia només em veia per esmortzar. Prefereixo avorrir-me de quan en quan, creume
ResponEliminaDoncs sí, Lale, no hi ha res pitjor que l'avorriment. I, no cal dir, no estic d'acord amb la teva sogra, canviar de marit (alguna nit) no és una mala cosa
ResponEliminaamunt i força!