La dilema

La meva veïna és una senyora molt amable. Tot i que no els conec gaire bé, el marit seu i ella em semblen unes persones molt educades i simpàtiques. Fa uns mesos la meva veïna va trucar a la meva porta per demanar uns cèntims per comprar alguna cosa. Com que el seu marit encara no era a casa, i com que ella no treballa, no tenia efectiu. La meva àvia sempre deia que a vegades els veïns poden arribar a ser més a prop nostre que la nostra pròpia família. Li vaig donar els cèntims que volia i vaig oblidar-ho completament. El dia següent la meva veïna em va tronar els diners prestats.

Mai vaig preguntar ni rumiar per què volia aquests cèntims.

Però com que últimament s'està repetint varies vegades aquest fet, m'ha fet pensar una miqueta en la qüestió. La meva veïna pateix d'uns problemes de salud física i mental. D'altra banda, sempre la veig fumant: a casa, a les escaleres, afora, etc. Tot i que està prohibit per a ella fumar, ella aprofita cada ocasió per fer un cigarro.

M'ha adonat en compte que el seu marit no li deixa diners per tal que no fumi a la seva absència. Però com que ella no pot deixar de fumar, demana diners de la veïnatge. El marit de la veïna es veu una persona molt tranquil·la i tímid. Per això, mai ha dit res a nosaltres.

Ara tinc un dilema davant meu. No sé si he de continuar prestant diners a la meva veïna, qui sempre està contenta de poder trobar els cèntims dintre del seu palmell o he de negar-l'hi.

Trobo que és de mala educació rebutjar-li el préstec, tenint en compte que ella mai ha pronunciat el fi d'aquells diners. Però també em sento molt culpable d'haver participat en el pitjorament de la seva salud cada vegada més.

Què en penseu vosaltres?