Ella

Ella no treballa. Asseguda a casa moltes hores, passa el seu temps lliure pintant. És una artista. No cal que treballi, perquè els seus pares li donen menjar. Ho pot permetre.

Ella no sap parlar la seva pròpia llengua. Només parla rus, tot i que viu a Azerbaidjan. Diu que és molt més fàcil per comunicar amb els seus amics dels països post-sovièticos. També diu que els seus pares parlaven a casa només en rus, per això mateix no ha pogut aprendre la seva llengua materna. No sabia que aprenen una llengua, has d'ignorar l'altre, perquè creu una dificultat.

Ella diu que la manifestació no estava ben be organitzada. Ella no hi va participar, és clar. Manifesta la seva opinió insatisfeta dient que la gent no tenia molt clar que volia, tot i que tots els eslògans portaven escrits la paraula "dimissió" i "la llibertat". També escriu a la seva pàgina de facebook que els manifestants havien d’organitzar-la amb més tranquil·litat i demanant permís del govern. Sembla que visqués a un altre poble. El permís va ser demanat del govern i els autoritats no van donar-lo als manifestants pacífics. El gran organitzador de la manifestació i alguns altres joves van ser detinguts vuit dies abans de la manifestació. Els autoritats tenen molt bon control de tot el sistema de comunicació.

Aquesta noia també diu que la manifestació no va ser gaire fort. Tot i que sap que més de 100 persones van ser empresonats durant dos dies de manifestació.

No m'estranya gens que aquesta noia sentís el que els altres joves senten. Una persona que no sap parlar la seva llengua materna, no pot sentir la necessitat de veure el poble lliure. La conversa d'aquesta noia em va recordar un gall de matinada, xisclant per la tarda, en lloc del matí. El món seria molt més agradable sense aquest tipus de gent, qui, sense saber res, i sense aportar res, parla més que ningú.