Demà serà el dia.
Em pregunto si serà el dia de la gran decepció, amarat en la suor de vergonya dels organitzadors joves, davant de l’absència de moltes persones que s’havien compromès a atendre la gran manifestació contra la corrupció del govern i l’últim moment els havia sortit un imprevist?
O pot ser serà un gran dia on tots els joves azerbaidjanesos quins cors bateguen amb l'esperança de viure en un poble democràtic i lliure, tindran prou quantitat i valentia per demostrar que el govern azerbaidjanès necessita un canvi positiu? Pot ser el govern azerbaidjanès entendrà l’argument dels joves que un d’aquests dies acabarà la reserva de petroli azerbaidjanès cual és la raó de la riquesa econòmica i la raó de la corrupció al poble actualment? Quan s’acabi el petroli, ens quedaran unes deutes de mil milions d’euros no pagades. Pot ser demà serà un fito a la història del meu poble. Un dia ple d’orgull i alegria.
Qui ho sap? No hi seré desgraciadament. M’hagués agradat molt poder ser testimoni d’aquell esdeveniment.
Ja fa unes setmanes que el govern azerbaidjanès porta els seus pantalons plens de cagades (perdoneu per la expressió, però és com ens expressem a Azerbaidjan). Fins a un punt que ha empresonat uns cinc joves, activistes azerbaidjanesos. Un d’aquells joves activistes azerbaidjanesos – el graduat de la universitat de Harvard - en Bakhtiyar ja ha començat una vaga de fam dintre de quatre reixes del centre de detenció. Un dels joves detinguts, per a qui no tenien cap prova per empresonar, li van detenir mentre parlava pel telèfon pel carrer de Baku. Li van acosar d'haver parlat a veu massa alta. No sabia que era un delicte parlar a veu alta pel telèfon. Els altres tres joves també participaven a la companya de sensibilització de públic sobre el dia de manifestació – el 11 de març.
Què farà el ridícul president del estat demà? Llançarà tots els participants a la presó? Hi haurà lloc per tots? O entendrà que aquesta manifestació és pacífica i només té com a objectiu la llibertat dels ciutadans azerbaidjanesos?
M’agradaria pensar que ha arribat el moment de la Globalització de la Revolta. Mentre que la Globalització de l’economia ha sigut la gran enganyifa per tal de que el capital aconsegueixi els seus propòsits, el poder dels mitjans de comunicació i de la xarxa estant ajudant a que la Revolta es globalitzi. Només hem de mirar al que està passant als països àrabs.
ResponEliminaPerò compte! Hem de seguir amb esperit molt crític tot el que ens diuen i entreveure-hi les manipulacions. Un exemple: Fa pocs dies a Wisconsin (EEUU) el poble es va revoltar, va prendre el Capitol i mols diputats van marxar als Estat veïns. La causa: retallada de drets. Els mitjans no han dit pràcticament res.
Bé, aquest post dona per molt. Estarem atents al que passi al teu poble.
Salut i Llibertat.
Que tinguin, tingueu sort. Malauradament cap revolta se soluciona sense pagar-ne un preu. Però tant de bo serveixi per donar un alè d'esperança al teu poble.
ResponEliminaaquestes coses son necessàries, la llàstima és que sempre hi ah algú que ho paga molt car.
ResponEliminaMolta sort per els jo ves del teu país
Les revoltes mkoltes vegades la pagan les que menys culpa tenen.
ResponEliminaQue tingueu molta sort