He tingut d'escoltar vides personales d'unes persones extremadament estranyes durant la meva trajectòria amb el tren (això és una altra història i requereix més temps que 20 minuts per descriure. Igual ho escrigui demà).
Una vegada a casa, he tingut de trucar a totarreu per dir que ja estem a casa,menjar, endreçar la casa i preparar-me per la feina demà.
Ara que tot està preparat i puc descansar tranquil·lament i dormir, el CTV (català de tota la vida) m'ha empès amb la seva força incontrolable i m'ha fet caure del llit, sentint que jo avui no havia escrit el meu relat. Diu que si sóc viva, i no ha passat res greu afortunadament, puc escriure el post d'avui. Diu que és molt greu no complir la teva promesa si no tens una excusa ben justificada.
23:51
Ai pobreta! digues-li al CTV que tots els sants tenen vuitada, o sigui que, per un dia, no passa res. Encara que s'agraeix. Una abraçada :)
ResponEliminaSi que has fet coses, pero descansa que les promeses també es poden incomplir, encara que ens agrada que estiguis cada dia.
ResponEliminaUn fort petó.
un dia es un dia.......però no t'hi acostumis que et posarem falta...;) Ben tornada
ResponElimina