"1Q84" de'n Haruki Murakami m'ha deixat un sabor dolent a la boca. "Totes aquelles nit que havia passat llegint-lo podria haver llegit un altre llibre", el meu so interior m'està dient. La història entretinguda i misteriosa que té en Haruki en aquesta novel·la m'ha donat ganes de terminar de llegir-lo el més aviat possible. Però desgraciadament, la impressió que m'ha deixat al final no ha sigut res satisfactòria. Per això he estat una mica enrabiada i alterada aquesta tarda. Però ara que ho penso amb més calma, sí que he pogut treure uns beneficis per a mi: unes quantes paraules noves per a mi en la llengua catalana (perquè la he llegida en català) i la preciosa descripció de la sinfonietta de Janacek (tot i que ho reconec que m'agrada especialment Janacek, fins i tot no el coneixia abans d'haver llegit la descripció en aquesta novel·la). També he de destacar que els seus coneixements sobre la música i els escriptors clàssics són impressionants. La novel·la està plena de converses sobre el Txechov i Dostaevski per part de protagonistes. Suposo que això era una de les coses que em van atreure també. Llavors què és el que no m'ha gustat?
La ment perversa de l'autor.
No hi ha llibre que no aporti res. El problema és que hi ha mil llibres que ens esperen que ens aporten molt més.
ResponEliminaEl millor és deixar el llibre que no ens motiva.
Hi ha llibres que no més començar ja els dexarais, pero sempre esperes el final per veure si aprens alguna cosa d'ell.
ResponEliminaHola noia,
ResponEliminaAquest llibre no l'he llegit, però "Tokio Blues" del mateix autor, va produir-me la mateixa impressió. Era molt trist per llegir-lo abans d'anar a dormir.
Et recomano qualsevol llibre de la Silvia Soler. Són divertits i el llenguatge (en català) és planer i bo de llegir. Salut i lletres. Petonsss!!!