Els nou anys

- Què te'n recordes, del teu nou anys?, em pregunta la filla del nostre amic que compleix nou anys avui.

- Deixa'm pensar, li dic. I mentre ho dic, em ve la ment la meva ciutat jove, però trista i bruta i plena d'unes fàbriques industrials que enverinava els pulmons i les ments. Com he pogut sortir tan sana? em pregunto a vegades. He tingut molta sort, pot ser...

També recordo dels meus matins de caps de setmana començats amb el crit de la senyora de lleixiu.

"Venc lleixiu, venc lleixiu, fresc i barat. 100 manat". La meva ciutat també fabricava lleixiu.  Cap cap de setmana podia prescindir de la veu cridaner d'aquella senyora.

Per què em venen records tan pessimistes, penso i li responc a la nena:

- Em recordo de l'arbre de morera blanca i deliciosa de la nostra parcel·la i com hi pujàvem com nens...