 |
| M.Belluci |
Cap festa de casament azerbaidjanès pot prescindir d'un plat petit de mantega i el caviar negre - la riquesa del país. Com que no pot lluir el seu petroli damunt de la taula, ho fa amb el caviar. Fossis com fossis, pobre o ric, has de tenir una mica de caviar en cada taula, tot i que pot ser hauràs de vendre unes quantes joies teves (o totes) , fins i tot el teu anell de matrimoni, però has de organitzar una festa de casament pels teus fills "com Déu mana". Perquè el que realment importa és deixar a tothom satisfet. I és clar, sense els ous de peixos, cap casament pot ser "l'autèntic".
© Lale Mur
No m'agrada massa el caviar...però servit damunt de la M Belluci, segur que me'l menjava tot i repetia.
ResponEliminaÉs molt greu que la gent s'hagi de vendre el seu patrimoni per oferir un casament amb tots els luxes. Aquí també ho fan, tot i que el caviar no és el màxim culpable. La gent no enten que per celebrar un bon casament només fa falta molt d'amor i ganes de passar-ho bé. Maleit consumisme
recordo haver-lo tastat :) a mi si que m'agrada, i molt! :)
ResponEliminaQuè tal, Lale
ResponEliminaRealment, això de les tradicions és ben curiós
Nosaltres, aquí, també en tenim de força especials
Personalment em conformo amb un parell d'ous ferrats
salut
Hola, Garbi. Ja m'imaginava el de la Belluci, això era dedicat pels homes suposo :)))
ResponEliminaA l'Azerbaidjan el més important és que la gent parli de ti, i tot el que fa la gent (doncs, no tothom és clar, però majoriament) és crear una aparença de luxe. El consumisma i l'imatge és primordial per a una festa de casament.
Bona nit, Clidice. M'encanta el caviar també. pa untat amb mantega i caviar...yummy...
Gregori, bona nit. Un parell d'ous ferrats tampoc és gens malament. Menjaria ara mateix uns ous ferrats, si no hagués tingut una pasa d'estomac que m'ha deixat sense menjar tot el dia :)