Mercadona

Se sent atabalada. Mai li han agradat els multituds, menys quan està intentant a fer memòria per comprar tot el que necessita a casa. No porta una llista de compra; s'estima mes provar a la seva memòria que portar un tros de paper i seguir-la com una robot. No pot suportar més com la gent passa pel costat seu tocant les seves cames amb els seus carros. Te intenció de sortir de Mercadona i tornar mes tard. Quan no hi hagi tanta gent. Tornarà quan es fan series a la tele.  Intenta fer-se pas a empentes per arribar fins a la secció de pans . Necessita comprar només un parell de pans integrals i després en tocar el dos. Peró quan passa pel costat de la secció de begudes, de cop i volta s'estavella contra els ulls d'una dona de mitjana edat  vestit d'una manera molt festiva, com si estigués a punt d'anar-se a la boda de la seva filla (si la té es clar). Està molt be maquillada, i es veu molt més jove que en realitat és. Les dones saben endevinar la edat d'una dona fins i tot quan ella es veu molt més jove a conseqüència de cuidar-se molt o com resultat d'alguns operacions facials. La dona hagués set més atractiva si no fos pels seus llavis turgents. "Silicona", pensa la noia atabalada.

Se'n recorda per a on s'ha de caminar. Quan intenta a passar pel costat de carro d'un home jove, veu una altra vegada la mateixa dona, aquesta vegada just davant seu. La dona de silicona li mira, no, millor dit, l'assalta visualment. "Què li passa a aquesta dona?", pensa la noia atabalada i ara de mala llet. Per què li mira així? No té res a fer, o què? Pot ser té curiositat per a ella? Peró per què? La noia de mala lluna tampoc es veu gaire atractiva avui. És a dir no com a sempre. Porta xandalls i sabates esportives i una gorra. "Generalment nosaltres les dones mirem a altres dones si elles es veuen atractives, si porten alguna cosa que ens agradaria tenir, o si són d'alguna manera diferents. Tenim curiositat i gelosia", pensa la noia tranquil·litzant-se.  Peró aixo no és el seu cas, més a més, la mirada d'aquesta dona és plena de perill. No sap perquè pensa aixi, Peró ho pensa. " Pot ser que fos una lesbiana, la dona de silicona", camina rumiant ella.

Intenta ignorar el que està pensant i fer-se camí a empentes. S'acosta a la secció de pa, i agafa dos pans integrals. Aquell precís moment, sent una ma d'algú damunt de la seva ma dreta. Alça la mirada per veure qui és, i la veu una altra vegada: la dona de silicona. "Què passa senyora?", s'hi pregunta. La dona es posa a riure, toca la esquena dreta de la noia atabalada amb la seva ma esquerra, donant-la un cop. Es gira sobtadament i es posa a caminar a la direcció contraria. La noia atabalada no pot creure la insolència i raresa d'aquella dona. Té ganes d'anar darrere seu i dir-li que té problemes amb el seu cap i preguntar què vol d'ella. Però no ho fa perquè vol sortir d'aquell lloc més ràpid possible. Es posa a fer cua per pagar pels pans integrals i quan es queda només una persona davant seu a la cua, algú li toca la cintura amb dues mans. Es gira i veu la mateixa dona. Esbufega de tal manera que tothom al seu costat la sent i després vol badar la seva boca per dir-l'hi quatre paraules insolentes a aquella dona estrafolària, però s'atura davant de la proximitat d'aquella dona i s'hi fixa atentament. D'on li sona questa cara rodona? I aquell front ample i una mica arrugat? La dona no parla. Nomes somriu, tot i que la noia atabalada s'estimaria mes si no somriuria, perquè el seu somriure crea una expressió falsa i estrafolària a la cara de la dona. De cop i volta la noia sent com el seu cor s'esclafa contra els parets del seu pit: "Dm, Dm, Dm"....Però ets tu tieta? Què dimonis t'ha passat? Quina cara portes? Què has fet amb la teva cara? Què fas aquí?

© Lale Mur