 |
| Peter Lippmann L'he vista al bloc de Té la Maria |
Estimo aquesta ciutat. No pas perquè els seus carrers, arrebossats de la pol·lució diària, em fan recordar la meva ciutat natal. Tampoc perquè cada vegada que plou la ciutat treu un flaire particular de desaigüe, que fa difícil la respiració i que m'obliga a romandre a casa . Ni tan sols, perquè una simple passejada per la rambla es converteix en un anar i venir de cares conegudes, la ciutat és un poble gran on tothom coneix a tothom.
Simplement l'estimo perquè ens hi vàrem conèixer. Tu m'has revelat la bellesa que rau en cada edifici, monument o persona de la ciutat, cadascuna de les quals l'hi atorga vida però que sense el mar no tindria personalitat. Tu m’has ensenyat a estimar el mar. A dia d'avui no m'imagino viure en cap altre lloc que no sigui "la nostra ciutat".
Simplement l'estimo perquè ens hi vàrem conèixer. Tu m'has revelat la bellesa que rau en cada edifici, monument o persona de la ciutat, cadascuna de les quals l'hi atorga vida però que sense el mar no tindria personalitat. Tu m’has ensenyat a estimar el mar. A dia d'avui no m'imagino viure en cap altre lloc que no sigui "la nostra ciutat".
© Lale Mur
L'atracció del mar es molt gran i ens reconforta quan estem davant seu
ResponEliminaHe arribat fins aquí des del blog "Enceneu els llums" que avui parla del teu blog. Doncs res, que et desitjo molta energia -tot i que em temo que no cal.
ResponEliminaEl mar, com la gent i la ciutat, també t'ha atrapat.
ResponEliminaTu t'has deixat i jo que me n'alegro.
Lale, avui parlo del teu bloc al meu :)
ResponEliminaEl mar ens trasmet una calma que en lloc la troben i la nostra terra veig que t'arribat al cor. Benvinguda amiga.
ResponEliminaNo sé com arribo a alguns llocs, però si m’agraden m’hi quedo. Aniré visitant el teu blog!
ResponEliminaEp! Coincidències per aproximació: En el meu blog hi ha alguns posts amb referències de les terres de on vens, bé no exactament d'Azerbaidjan, però a prop. Per exemple el darrer post és sobre Moussorgsky. També parlo d’Haig Yazdjian, un músic amb avantpassats a Armènia. I també hi ha una referència a les muntanyes del Pamir, on vaig estar fa anys. (quan encara existia l'URRS)
No t’ho dic perquè t’empassis el meu blog! M’agrada comentar-t’ho.
Salut! (i encara que sigui amb dos anys i mig de retard .... benvinguda!).
crec que molts estem enamorats del mar!
ResponEliminaQuina enveja lale, et ve gent d'anglaterra, i sentiràs en ells aquella olor d'humit, sentiràs la seva manera tranquila de parlar que només els anglesos tenen...
potser també em presentaré jo per casa teva.
Un petonàs, Irina
M'ha agradat, Lale
ResponEliminaque estimis i et facis teu tot allò que desitgis
Preciosa carta d'amor, me n'alegro del teus amors, ell i el mar!!!
ResponEliminaEl mar és màgic i atraient!!
Un petó
Sol