Has vist la filla de Maria?...

"Mama", diu la noia dels cabells arrissats, amb uns ulls vermells i inflats de plorar durant tantes nits, a la seva mare un matí de febrer. "Creus que sóc una mala dona?Creus que sóc així perquè....", i no pot terminar la frase quan les seves galtes tornen a mullar-se una altra vegada.

La mare, amb uns ulls inflats, també de plorar tant respon: "No, filla meva, és clar que no. No ets una mala dona. No pensis així, reina!Si us plau, no capfiques."

"Però no em dèies sempre que una dona divorciada és dolenta, perquè no ha pogut mantenir a la seva família unida?...No eres tu i tota la teva família que passava tots els diumenges parlen de les veïnes, dels fills de la senyora Maria que no volien tenir fills, de la filla de la tieta que s'havia separat del seu xicot. No vas ser tu que jugaves i deies que mai, mai a la vida els teus fills et farien això...No vas ser tu, mama?...I jo confirmant les teves afirmacions explicava posteriorment les historietes a les meves amigues de la uni....Em sento fatal, Mama, perquè la dona que pensava malament de les filles divorciades dels altres ara és la mare d'una..."

"Filla meva", va dir amb dificultat la mare palplantada i pensativa, "Però el teu cas és diferent......"

"I perquè és diferent?", va cridar a veu alta la noia "Som uns desgraciats, uns desgraciats..."

"Que ho sentin les parets, que ho sentin els veïns"

***

A vegades em sento avergonyida d'haver tingut una actitut diferent i subconscient cap a la gent diferent en el passat. La societat en la qual vaig créixer es nodreix dels jutjaments dels altres, del menyspreu amagat amb una cara de pietat vers al éssers diferents, menys normals als nostres ulls. Jutjar els altres, culpar, existimar, malparlar, xafardejar, riure dels errors dels altres, burlar, discriminar...Les ments tancades, estretes i buides...Tot per tal que aparèixis millor que els altres...

Fins al moment que tu, en conseqüència de les voltes de la vida et tornes "diferent" també...

© Lale Mur