La carta a Gorbatxov

Lale Mur.

Senyor Gorbatxov,

Fa tant de temps que volia escriure-li una carta que ara mateix em sembla com que ja l'havia escrit unes mil vegades abans. Per començar, vull advertir-li que no serà una carta d'amor, sinó una carta potser gaire desagradable per a vostè. S'hi mereix, això m'ho de dir.

La idea d'escriure'l em va venir fa uns dos anys, quan vaig veure una fotografia seva al Centre del Premi del Nobel de la Pau a Oslo. Una fotografia seva amb aquella cara rodona i amb aquella manxa desagradable que li havia fet tan famós. Hi era - a la sala on hi havia les fotografies de totes les persones que han contribuït enormement al manteniment de pau a la terra. Hi era el meu ídol també - el gran Nelson Mandela, a qui tinc un respecte especial. Veient la seva foto al costat de les gran persones que havien dedicat tota la seva vida lluitant per la pau,  em va venir un atac d'unes rialles nervioses i em va trobar en una situació que no podia controlar-les de cap manera.  Si no fos el meu marit al costat meu (qui, perplex pel meu comportament boig, em va portar fora de la sala silenciosa per prendre alguna cosa aquell mateix moment), fins i tot xisclaria a veu alta, màxim que podria, de la ràbia que em va donar la seva foto. Però, és clar, sóc una dona educada (tot i que molt impulsiva) i havia de comportar-me, ho sabia ben bé.

Li van donar el gran premi del nobel de la pau quan al món occidental va acudir que això seria molt bona idea per construir un pont entre la unió soviètica i l'oest. Quina farsa, i quina barbaritat, si aquell món occidental ni tan sols sabia que feia vostè amb els països soviètics, amb la "Gran Unió Soviètica".

He de dir que tots els problemes de l'Azerbaidjan va començar amb la seva presidència dels soviètics. Amb la negligència soviètica, continuant amb la teva presidència, la meva ciutat natal es va convertir a un desastre ambiental, que va ser seguit per la ciutat Chernobyl. El desastre de Chernobyl va ser un dels fruits del seu "heroisme".

Gràcies a les seves reformes econòmiques, vàrem començar a tenir la escassetat dels productes bàsics per menjar. Les cues llargues, la pobresa, i desgràcia...

Però això no és tot, perquè no depenent dels fracassos econòmics que va iniciar  vostè, podria ser una persona mereixent al premi de Nobel de la pau si hagués creat , restaurat, o mantengut pau a les nostres terres.

És massa hilarant per a mi, pensar que un polític qui amb els seus órdens va causar tragèdia humà contra els civils de l'Azerbaidjan (i uns altres països soviètics) pot ser nombrat com a una persona honrada, i merescuda del premi de pau...

(continuarà)...

© Lale Mur