Un gos immigrant

A iniciativa de JMTibau

Em deien en Misha. Misha Fyodorov. Però ara vull tenir un nom diferent, un nom més europeu.

Vivia en un palau ple de russos nous i mafiosos. Vivia com un rei: menjars sofisticats, un collar d’or preciós decorat amb un diamant i una cabana enorme com  un pis de luxe. Però com que hi ha una fi de totes les coses de la vida, un mati quan era al costat de la porta general del palau del meu amo, van entrar uns policies del govern i se’l van emportar. No va ser gaire sorpresa per a mi, tenint en compte que últimament ell no volia pagar els impostos “il·legals”, el suborn. Tot i que era un mafiós, era una bona persona, ho he de confessar.

No em van veure, vaig amagar-me darrera la morera. Vaig olorar que la gent que venia cap a casa era la policia. Aquí diuen que “la policia russa és una altra raça de “gossos”, o sigui que vaig olorar-los de seguida.

La meva vida solitària va començar d’ençà aquell moment. El meu amo a la presó, els seus béns confiscats...Què podia fer més? Viure al carrer, sol i abandonat. Menjar les restes dels menjars tirats a la brossa... Què baix que he caigut.

Un dia d’hivern quan feia molt fred a fora, vaig entrar en un dels bars que hi havia a la plaça central de Moscou per escalfar-me i buscar alguna cosa per mastegar. No sé com va ocórrer tot, però de cop i volta em vaig veure al costat d’uns dels “skinheads” i vaig sentir com em van posar una corretja fastigosa que feia olor d’un gos mort. No sabeu què és un “skinhead”, oi? És un altre nom per un neonazi, un grup de gent que no suporta  la gent d’altres nacionalitats al seu país. Els skinheads russos són els pitjors de tots, assetgen la gent que no semblen russos, i els maten, especialment la gent del Caucas. M’imagineu  en mans d’aquests neonazis i més participant en els seus crims contra la humanitat (passivament és clar) ? Vaig suportar-ho només un més, i vaig veure tanta brutalitat que amb aquest relat no és suficient per explicar-vos-la. Potser un dia us explico la meva vida amb més detalls.

A més, he de mencionar que els meus orígens venen del Caucas Sud, tot i que no sé si de Georgia, Azerbaidjan o Armenia. Encara no ho he investigat ben bé. Per això, prefereixo no anomenar-me un “gos rus”, sinó un "gos caucàsic".

Per fi, un d’aquells dies de tristesa i soledat entre els criminals contra la humanitat, contra els drets humans, la diversitat i la igualtat, vaig escapar-me de les seves mans i després d’un viatge llarg i cansat,  vaig entrar a l’aeroport de Domodévodo de Moscou, amagat. Ningú s’hi va fixar, perquè ara sóc un gos lleig, i prim. Ningú es fixa amb els animals lletjos, només es fixen amb els macos que caminen al costat dels seus amos, orgullosos.

Vaig tenir molta sort i em vaig poder colar dintre d’una bossa femenina i vaig viatjar fins a un país estrany. “Catalunya”, vaig sentir a dir a algú. Mai havia viatjat a la meva vida anterior. Va ser una experiència estrafolària. 

Em podeu preguntar què faig ara dintre d’aquest pis que es ven? Doncs, m’hi vaig colar un dia d’estiu, quan els propietaris van deixar erròniament la porta d’aquest despatx oberta. I no es van fixar que hi havia un gos sol allà al despatx. No em van notar ... Una altra vegada vaig passar desapercebut...

Ara, espero que tu em vegis un dia. Ho espero amb una gran esperança al cor. T’espero a tu que quan em vegis voldràs ser el meu amic i el meu amo i em portaràs a una casa tranquil·la i lluny de problemes. Petita, però acollidora.

© Lale Mur

JM. Tibau: Tens un racó dalt del món
Mainoestard: http://mainoestard.blogspot.com/2011/01/190-joc-literari-den-tibau.html#links