Me he recordat d'en Sergi Pàmies aquesta tarda. Tot just quan menjava amb els meus ulls tots els vestits juvenils de diferents colors i diferentes mides. Els menjava figuradament (és clar, jo no menjo teixits, encara no...) amb una expressió estúpida a la meva cara que segur que causaria una pietat profunda al cor del meu marit, si m'hagués vist aquell precís moment. Quan vaig veure la secció dels vestits rebaixats al Corte Inglés, em vaig posar corrent cap allà i vaig oblidar completament l'objectiu de la meva visita. També em vaig oblidar de la meva promesa triennal que no compraria res que no fos necessari.
Quan era a punt d'agafar el vestit curt de color groc amb una papallona preciosa de teixit just damunt d'una de les esquenes, (per provar és clar), em vaig recordar d'en Sergi. D'en Sergi Pàmies - l'escriptor... I del seu relat " La llista de la compra" i com el protagonista del conte s'esforça molt per no girar el cap vers a les seccions inapropiades dintre del Corte Inglés, i aconsegueix concentrar-se mirant als clatells de les altres persones dintre de la botiga, fins al moment que hi troba la Virginia Woolf - la gran escriptora anglesa i més a més una escriptora morta.
"Sergi Pàmies", em vaig repetir el nom al meu cervell, "el senyor Pàmies i la meva promesa d'abstenir-se de les compres innecessàries". La auto-educació va funcionar molt bé, ho he de dir, i tot gràcies al senyor Pàmies. I vaig sortir del Corte Inglés amb res a les mans i amb un somriure ample a la cara.
Tot i que he decidit tornar-hi per donar un volt a veure si hauran rebaixat encara més aquell vestit. No pas per comprar, només per curiositat i res més.
Quan era a punt d'agafar el vestit curt de color groc amb una papallona preciosa de teixit just damunt d'una de les esquenes, (per provar és clar), em vaig recordar d'en Sergi. D'en Sergi Pàmies - l'escriptor... I del seu relat " La llista de la compra" i com el protagonista del conte s'esforça molt per no girar el cap vers a les seccions inapropiades dintre del Corte Inglés, i aconsegueix concentrar-se mirant als clatells de les altres persones dintre de la botiga, fins al moment que hi troba la Virginia Woolf - la gran escriptora anglesa i més a més una escriptora morta.
"Sergi Pàmies", em vaig repetir el nom al meu cervell, "el senyor Pàmies i la meva promesa d'abstenir-se de les compres innecessàries". La auto-educació va funcionar molt bé, ho he de dir, i tot gràcies al senyor Pàmies. I vaig sortir del Corte Inglés amb res a les mans i amb un somriure ample a la cara.
Tot i que he decidit tornar-hi per donar un volt a veure si hauran rebaixat encara més aquell vestit. No pas per comprar, només per curiositat i res més.
© Lale Mur
a vegades costa molt resistir-se a les temptacions, i més amb vestits tant preciosos com devia ser aquest.
ResponEliminaSi per casualitat està mooolt bé de preu ja me'l descriuràs amb pèls i senyals.
Bona compra i una abraçada! IRINA.
I després n'hi ha que diuen que la literatura no és útil! Imagino que a en Sergi Pàmies li faria gràcia saber que ha ajudat al teu equilibri econòmic i a la pau domèstica ;) Molt bo!
ResponEliminaestalvi es estalvi.....val la pena aprofitar la lectura per aprendre....ara que si l'abaixen gaire més....
ResponEliminaEls diners invertits en la compra del llibre d'en Sergi Pàmies són els més ben gastats!
ResponElimina