Aquella nit coberta de vermell: la sang per tot arreu. La sang dels meus compatriotes assassinats pel foc d’aquells tancs militars.
Els seus tancs. Els tancs malparits (no li vaig a demanar perdó per aquesta, no ho esperi)
Uns 26.000 topes soviètiques. Els seus soldats. Seguint els seus ordres. Els ordres d’un “pocavergonya”, incapaç d’entendre que amb la força i incompetència no es pot mantenir un país tan gran íntegre. Van prendre per assalt la ciutat...
Aquell mati...El matí següent de la tragèdia...Cobert amb els clavells vermells…
Els clavells a tot arreu del centre de la ciutat Baku, plorant silenciosament per la mort de tanta gent civil durant només una nit. Sap que a partir d’aquella nit ningú s’hi regala clavells? Perquè fos on fos, sigui com sigui la ocasió, clavell ens recorda d’aquella nit. Els clavells ara són el símbol d’aquella nit tràgica.
Tot això gràcies a vostè! Al seus ordres. Va ser vostè que va ordenar que els soldats soviètics entrin a la ciutat amb els tancs i matin totes les persones que hi eren al carrer.
Va proclamar l’estat d’emergència sabent que la sang dels joves azerbaidjanis estaven bullint per la independència. Vostè va decidir a sufocar a les ments revolucionaris de la nació, i deixar a la nostra història una tragèdia inoblidable. Quants joves, quants pares, germans, mares, nens van morir aquella nit a les mans d’uns “soldats vermells”. Sense armes, sense cap mena de protecció, la gent de Baku van intentar a impedir que els soldats matessin la gent pel carrer. Però en va...
A què servia la “glástnost”, senyor Gorbatxov, si els ciutadans de la Unió no podien expressar la seva voluntat de viure en un país independent i lliure? A què servia aquells “canvis revolucionaris”?
No li odio, perquè no se’l mereix el meu odi, tot i que no tinc gaire confiança en aquella gent que va decidir a concedir-li el premi de Nobel de la Pau. Ara, cada vegada que sento que s’ho concedeixen a algú, em pregunto si s’ho mereix o és una mena de tàctica política dedicat als interessos del "món occidental".
© Lale Mur
Molt bona carta, llàstima que sigui tant real i trist.
ResponEliminaEstimada Lale, per als governants dels estats qualsevol altre governant és legítim, només pel fet que, defensant-lo, defensen la seva parcel·la de poder. Així veuràs que donen premis Nobel a tipus com en Gorvàtxov, o l'Obama i escoltaràs de boca de dirigents de l'esquerra coses com què els nacionalismes són feixistes i altres barbaritats, només per defensar que el món es quedi com està i no permetre la llibertat dels pobles, sense tenir en compte les terribles massacres que es cometen en nom dels estats actuals. A més, Rússia té gas, cal mirar cap a una altra banda quan comet alguna barbaritat. Si més no això és el que crec que fan.
ResponElimina